"Ara el periodisme té més sentit que mai"

Saül Gordillo a la redacció de El Periódico (Foto: Maria Macià)

• Portes molts anys exercint de periodista. Si mires endarrere, què trobes a faltar de la professió?

Trobo a faltar atreviment, valentia. Hi ha massa por i inseguretat. Algunes justificades pel moment que vivim, però estem sent massa porucs i hauríem d’arriscar-nos més.

• Com deies al llibre "Superperiodistes en l'era de la sobreinformació", estem vivint "dues crisis alhora", la del sector financer i la del de la comunicació. Quina creus que es superarà abans?

Ostres.. Potser la del sector financer, per desgràcia. La crisi econòmica farà que l’ecosistema de mitjans canviï i, una vegada superada, s’accelerarà el procés de reinvenció i adaptació de les empreses als nous temps, però serà posterior.

• Cada vegada és més obvi que el model de la premsa tradicional està en declivi. D'altra banda, sembla que la digital guanya pes al sector. Pot acabar substituint-la completament?

No, crec que la digital s’acabarà fent un lloc al sector i que el paper es redefinirà amb uns altres objectius, formats i periodicitat. No serà per informar, sinó per opinar, analitzar i reflexionar.

• En aquest cas, quin seria el potencial model de negoci?

Crec que la gent no pagarà per llegir informació, però sí que podrà suportar publicitat o finançar projectes de l’entorn de la comunicació. Una vegada tens les visites, els pots oferir productes.

• Es sol dir que Internet és un mitjà per a les notícies d'última hora, mentre que la premsa de paper és per a la reflexió i l'anàlisi. Què en penses?

Internet és per a la participació i per a continguts. També serveix per oferir serveis, joint venture, e-commerce,etc. Un tipus de prestacions que, fins ara, els mitjans no estàvem acostumats a oferir. Com per exemple, el diaris del diumenge regalen la caixa d’eines del Barça, sense que tingui cap relació amb el periodisme, als mitjans digitals sí que tindrà el seu lloc.

• Actualment, què dóna més valor a una empresa periodística, els actius econòmics/contractes publicitaris o la qualitat dels seus professionals?

Jo crec que és una combinació de les dues coses. Hem vist casos de bons professionals en situació dramàtica, però també d’empreses que, per molt ben gestionades que estiguin, si no tenen capital humà i talent tampoc funcionen. A més, s’està prescindint de bons periodistes i talentosos molt alegrament i això costarà de recuperar.

• La feina que abans es repartia entre un equip de 3 o 4 persones, actualment,l'ha de fer un periodista sol. Per tant, cada vegada s'han de dominar més tècniques alhora (vídeo, foto, so, redacció, etc.). Què en penses d'aquest tipus de periodisme? 

Al llibre de “Superperiodistes...” ho teoritzava i ho vaig aplicar a l’ACN. La tecnologia permet que un professional pugui fer més d’un format alhora amb agilitat. Està bé que tothom tingui un perfil polivalent, però això no vol dir que un únic periodista ho hagi de cobrir tot.

• El desenvolupament de xarxes socials, com Twitter o Facebook, ha dut paral·lelament el naixement del "periodisme ciutadà". Es pot considerar periodisme?

No! Es tracta de ciutadans que generen continguts d’interès periodístic. El periodisme és allò que fa un mitjà o un professional seguint certs criteris i protocols. Tot i això, els periodistes no ens hi podem posar d’esquena, perquè el material del periodisme ciutadà és una font d’informació rellevant.

                                                  

• Devalua la feina del periodista vertader?

No, més aviat és una font de motivació. Et fa estar en tensió permanent, sabent que tens la crítica sempre a sobre. I, si els mitjans saben tractar aquests continguts i col·laborar amb els ciutadans, la poden fer molt grossa.

• La figura del community manager és molt recent però es troba en una època de gran expansió. Creus que arribarà a ser important al món de la comunicació?

Jo crec que sí, però ho ha d'assumir la organització en general. Potser sí que hi ha d’haver algú que se n’encarregui, però tothom ha de tenir els criteris per saber quins continguts s’han de compartir.

• Podria considerar-se complementari al periodisme?

Gent jove amb domini de les xarxes i, a més, periodistes són la combinació guanyadora.

• Ara mateix, treballes com a cap de continguts digitals a El Periódico, com és la dinàmica de feina dia a dia? Es segueix treballant en una redacció amb tots els periodistes o cadascú ho fa des de diferents llocs?

Des que vaig arribar, hem fet un procés de formació per a tota la redacció i els hem ensenyat a publicar continguts a la web. Les seccions són sobiranes sobre allò que escullen per sortir a la web. Així doncs, hem deixat de ser una versió online d’agència per passar a millorar els textos, fer temes que a la secció del diari no es poden fer, temps reals, temes soft, xarxes socials, etc.

Ja no hi ha un equip tancat de web sinó que tota la redacció ho és. Estem fent un esforç per donar-hi coherència i integrar-ho, sabent que és molt més difícil, però ens agraden les dificultats.

• Quines eines utilitzeu per mesurar la vostra audiència?

ComScore i GoogleAnalytics. El sector va decidir que qui tallaria el bacallà seria ComScore, així que vam marxar d'OJD.

• En moments d'alarma o emergència, quins filtres teniu per verificar els fets i evitar publicar notícies errònies que circulen per la xarxa?

Prudència, seny i una mica de puteria. Abans era més fàcil de fer perquè els canals estaven estipulats. Ara, has de buscar de quina pàgina de Facebook ha sortit o analitzar a fons les fotografies, els vídeos, etc. No ens hem d’emocionar amb el primer que arriba. Si algú se t’avança i l’encerta, haurà assumit un risc i sinó haurà fet un gran ridícul.

• Tot llegint el teu llibre Nació.cat (2007), m'he adonat de com de ràpid ha canviat el món d'Internet amb poc més de cinc anys. Actualment, quins mitjans digitals són els més potents a escala nacional?

Primer de tot, el 3/24 perquè és el de la CCMA, és públic i té recursos. La web de l’ARA també ha tingut molt d’èxit. La versió en català del Periódico juga un paper important i té una funció de normalització i militància, encara que val molts diners i molta feina fer dues versions en dos idiomes simultàniament. D’altra banda, és una llàstima que La Vanguardia no tingui versió en català.

Últimament, coincidint amb la revifalla independentista, hi ha una pugna entre Nació Digital i Vilaweb per veure qui es queda com a mitjà de referència del nacionalisme.

La gran presència del català a Twitter i Facebook, també demostra que els catalans aprofitem qualsevol eina que se’ns dona per evocar i crear continguts en la nostra llengua.

• La relació entre els grups de comunicació, el poder polític i el poder econòmic pot influir en la qualitat dels continguts?

És evident que, si depens d’una subvenció o d’un finançament concret, la pressió és més gran, però hem de confiar amb la professionalitat dels periodistes i la integritat dels editors perquè una cosa no perverteixi l’altra.

• Existeix una polèmica entre el "Huffington Post" i moltes publicacions de premsa digital reconegudes. Aquestes carreguen contra el"HuffPo" per agregar els seus continguts a la capçalera, mentre que els altres es defensen al·legant que això els porta més trànsit, per tant, més publicitat. A quina banda et posiciones?

Depèn de la web i del contingut del que es tracti. Si es diu explícitament que no s’agafin continguts, penso que s’ha de respectar. Em poso al costat del feble que és aquell qui genera continguts i té la sensació que li prenen. Si el petit no es sent premiat, és una perversió.

Passa el mateix amb els editors i Google, però també s’ha de dir que cada vegada tenim més publicitat gràcies a les visites provinents del seu buscador. Ells tenen el mèrit que aporten trànsit, però no podrien fer-ho si no hi hagués un contingut genuí que val molts diners.

• Ens trobem en una època marcada per una gran abundància d'informació, què hem de fer per evitar caure en la desinformació? Quines eines ens poden ser útils?

Més que eines ens podem ajudar de marques i persones. Per primera vegada, ja no estem en un monopoli dels mitjans tradicionals. Ara hi ha mitjans i periodistes, opinadors, sociòlegs o economistes, gent de referència. Hi ha personatges que han triomfat fins a superar la marca del seu mitjà, com per exemple, Jordi Évole.

Com a eina, Twitter et permet tenir coses de referència enmig del soroll. Et pots informar en general, però també pots seguir aquells de qui et fies i valores. Però crec que els nens s’haurien de formar des de petits en cultura digital.

• Com podem fer front a la precarietat actual de l'ofici?

Jo he tingut sempre molt clar que no em faria d'or sent periodista. Allò que hem hagut de fer és reinventar-nos davant la inseguretat que el lloc on portaven treballant tota la vida ja no et necessita. T'has d'espavilar per la teva banda, fent llibres, xerrades,formació, etc. Coses que els periodistes fins ara no havíem hagut de fer, són nous perfils que s’ha de dur a terme amb dignitat i coherència per a no perjudicar la teva marca.

• De quin país hauríem d'aprendre en el sector de la premsa digital?

Més que un país, jo escolliria mitjans:The Guardian, USA Today, Washington Post, New York Times, etc. Tenen un gran volum de professionals, un ús intensiu i un model de negoci que s’està començant a implantar.

• Ja per acabar, als estudiants de periodisme ens espera un futur bastant incert. Quin consell ens donaries?

Valentia i confiança en un mateix. No hem de tenir por. Hem de ser frescos, atrevits i no llançar la tovallola.

• Així doncs, encara ens queden molts anys de bon periodisme?

Oi tant! És més útil i necessari que mai, perquè allò que està en crisi són els mitjans i les empreses, no la professió. Davant de tota aquesta confusió i d’aquest volum de pseudoinformació, els periodistes tenim una feinada de por.

Actualment, la transcendència del repte al qual ens enfrontem és un tema de repercussió social, on el periodisme té un paper molt important. Ara el periodisme té més sentit que mai. A més, la xarxa permet que el finançament no hagi de venir a través de demanar favors, sinó que els lector estan disposats a fer aportacions als mitjans per preservar la qualitat dels seus continguts. 

MARIA MACIÀ

(@mariamacia)